Arriba el final de curs i, evidentment, s'han d'entregar notes. Intentant arribar a la metitat del nivell que té el gran Ricard Torquemada quan fa l'examen dels jugadors del Barça després de cada partit, he qualificat les jugadores del juvenil. Com a idea global he de dir que totes han de millorar, però que enguany ja han millorat un munt. Totes tenen molt de recorregut dins aquest esport i, si saben treballar, podran arribar lluny.
1.- Patri López (93): Intermitent. El seu rendiment ha donat alts i baixos al llarg de la temporada a causa de la poca continuïtat en els entrenaments. Si bé és cert que a principi de temporada no oferia massa garanties a l’hora de cobrir la porteria, els dubtes s’han anat esvaint a mesura que passaven les setmanes i ha arribat a ser una portera de nivell per aquest equip, fins al punt de disputar 3 partits amb el primer equip. S’ha d’atrevir més a l’hora de donar les passades dels contratacs.
1.- Patri López (93): Intermitent. El seu rendiment ha donat alts i baixos al llarg de la temporada a causa de la poca continuïtat en els entrenaments. Si bé és cert que a principi de temporada no oferia massa garanties a l’hora de cobrir la porteria, els dubtes s’han anat esvaint a mesura que passaven les setmanes i ha arribat a ser una portera de nivell per aquest equip, fins al punt de disputar 3 partits amb el primer equip. S’ha d’atrevir més a l’hora de donar les passades dels contratacs.
2.- Belén Martínez (95): Promesa. Treballadora constant (ha faltat només 4 dies en tota la temporada) millora cada dia tot allò que es treballa. Competitiva com ningú i generosa dins l’aigua amb les companyes, tancant contraatacs i fent els canvis defensius que facin falta. Ràpida de moviments i molt bona tècnicament des de la boia o la doble boia, ha jugat principalment en aquesta posició, encara que també pot fer de marcadora i amb primer equip ha fet bons partits des de l’arc. Té tot el futur per endavant i unes qualitats enormes que ja comença a saber aprofitar. Plaça fixa en les convocatòries del primer equip (18 partits enguany), pot ser una referència si l’equip juga a Primera. Li falta, com a la gran majoria de les juvenils, confiar més en ella mateixa i jugar sense pressió mental per tal d’aprofitar tot el seu ampli catàleg de recursos.
3.- Ari Lorente (96): Desaprofitada. La gran qualitat d’aquesta jugadora es centra en el seu xut i la seva força. Sabedora de les seves virtuts, no les aprofita en el partit, deixant escapar oportunitats clares de gol al fer una darrera passada sobrant. Cal que es centri en xutar més als partits i a no perdre la posició en accions de transició defensiva. Tot i que no els hem treballat en excés als entrenaments, els seus recursos a la boia han millorat poquet a poquet gràcies a la seva enorme capacitat de lluita dins l’aigua. És de les poques que, per edat, no ha pogut debutar amb el primer equip.
4.- Andrea Berruezo (95): Inèdita. A causa d’una malaltia tan sols ha pogut disputar dos partits aquesta lliga. Curiosament tots dos contra Mataró. Espero que aquest any perdut no afecti massa el seu rendiment i la seva progressió en el futur, perquè va començar la temporada molt bé i apuntava maneres marcant a la boia. En atac és capaç de donar un punt de pausa quan el joc ho requereix, fet que s’ha trobat a faltar aquesta temporada.
5.- Júlia Domènech (94): Desmotivada. Va començar la temporada de forma molt correcta, però problemes crònics a les espatlles van anar-la apartant dels entrenaments. A estones s’ha tornat a reenganxar, però ja no ha tornat a ser la Júlia del principi d’any i el seu estat d’ànim ha anat decaient. Molt ràpida en contratac, és capaç de crear situacions de perill fent entrades inversemblants que, per sorpresa del contrari, acostumen a sortir bé. Li cal millorar la velocitat de reacció per ajudar a les seves companyes a tancar les transicions. El fet de fer un curset els dissabtes a la tarda li ha impedit jugar amb el primer equip, on només ha disputat la Copa L’Hospitalet.
6.- Laura Rodergas (95): Eclipsada. Per diferents problemes físics, el seu rendiment al llarg de la temporada ha estat una mica per sota de la mitjana de l’equip. Va començar com la referència a la boia, encara que la Belén primer i l’Ari Lorente després l’han anat recolocant a l’extrem. Tot i això, ha donat la cara quan ha disposat de minuts, lluitant a la boia quan en tenia l’oportunitat i no donant mai cap pilota per perduda. Una tendinitis al colze l’ha mantingut fora de combat quan més s’estava esforçant, encara que aquest tram final de temporada ha estat prou bo. Li falta resistència per a poder aguantar tot el partit sencer.
8.- Raquel Pacha (94): Insegura. Té el problema que tenen totes les jugadores de la casa: zero confiança en ella mateixa i en l’equip. Aquesta manca de confiança l’ha fet dubtar en molts moments al llarg dels partits. No obstant això, té talent que encara s’ha de polir. Ha adquirit conducció de pilota i forma física, que fan que ja pugui jugar els 32 minuts sense problemes. Si millora la mecànica de xut la col·locarà allà on la portera no arriba mai. També necessita millorar en velocitat i en capacitat de reacció. Quan s’hi posa, és capaç d’entrenar i jugar a un nivell molt alt. És per això que es va guanyar anar convocada amb el primer equip a Sallent, encara que no va tenir l’oportunitat de debutar.
9.- Núria Sento (98): Esponja. Una de les infantils que ens acompanyen. Absorbeix coneixements a una velocitat elevadíssima i els aplica tant bon punt en té oportunitat. Atenta tota l’estona al llarg de l’entrenament i molt disciplinada tàcticament en els partits podrà arribar lluny sempre i quan segueixi aquesta línia. Li falta millorar el xut i guanyar confiança en si mateixa.
10.- Marta Vera (94): Ascendent. Va començar la temporada en un segon pla i li va costar adaptar-se a les noves dinàmiques de treball. No obstant, a partir de Nadal ja va entrar molt més en aquestes noves rutines i la seva trajectòria no ha fet més que anar cap amunt. Al llarg de l’any ha anat adquirint visió de joc, oblidant-se de les precipitacions de l’inici de temporada i triant gairebé sempre la decisió correcta a l’hora de fer circular la pilota. Tot i que encara necessita millorar, s’ha anat adaptant a la seva nova posició de marcadora. La seva explosió va ser a Bilbao on va superar amb nota l’examen. Si ella vol té el futur assegurat quan passi al primer equip, on ja ha jugat 7 partits aquesta temporada.
11.- Ari Gil (93): Apagada. La seva trajectòria ha estat inversa a la de la Marta. Va iniciar els entrenaments amb molta força i la seva participació als partits era notable. A partir de la segona volta, però, el seu rendiment ha baixat considerablement i ja no és el referent en atac que havia estat abans. Li cal oferir-se més en atac i protegir la pilota. L’any que ve passa a primer equip, on ja ha debutat aquest any i ha jugat un total de 9 partits.
13.- Alba Sánchez (98): Atrevida. L’altra infantil que ens ha acompanyat aquest any. Té qualitats de sobres per jugar on vulgui i una polivalència força destacable. Li falta disciplina tàctica i saber llegir els partits, però ho anirà adquirint a mesura que passin els partits. No s’arruga a l’hora de provar coses, encara que no sempre tria l’opció correcta. Si treballa bé i adquireix continuïtat té opcions d’arribar lluny.
A part també cal valorar la tasca de dues jugadores del primer equip que m'han ajudat moltíssim aquest any amb el juvenil. Elles són la Noe Salazar i la Sònia Domènech. Amb la Sònia ja ens coneixiem de fa anys (va jugar amb ma germana al Montjuïc i a l'Hospi) i xerrar amb ella era com prendre-li el pols a l'equip. Analitza amb calma cada cosa que passa i en dóna una opinió ben formada. Una crack dins i fora de l'aigua, com ho demostra el seu gest abans de la final del play-off. Amb la Noe ens hem conegut a inici de temporada. Poc a poc m'ha anat ensenyant a conèixer i entendre les juvenils. Assídua a la grada en els partits del juvenil mai es calla res, i si m'ha de criticar no s'arruga i em diu les coses tal com les veu. Personalment ha estat tot un luxe poder gaudir de l'ajuda d'aquestes dues grans persones.
I fins aquí les notes d'aquesta temporada. Sé que la temporada que ve totes trauran millor nota. N'estic convençut!!!!
A part també cal valorar la tasca de dues jugadores del primer equip que m'han ajudat moltíssim aquest any amb el juvenil. Elles són la Noe Salazar i la Sònia Domènech. Amb la Sònia ja ens coneixiem de fa anys (va jugar amb ma germana al Montjuïc i a l'Hospi) i xerrar amb ella era com prendre-li el pols a l'equip. Analitza amb calma cada cosa que passa i en dóna una opinió ben formada. Una crack dins i fora de l'aigua, com ho demostra el seu gest abans de la final del play-off. Amb la Noe ens hem conegut a inici de temporada. Poc a poc m'ha anat ensenyant a conèixer i entendre les juvenils. Assídua a la grada en els partits del juvenil mai es calla res, i si m'ha de criticar no s'arruga i em diu les coses tal com les veu. Personalment ha estat tot un luxe poder gaudir de l'ajuda d'aquestes dues grans persones.
I fins aquí les notes d'aquesta temporada. Sé que la temporada que ve totes trauran millor nota. N'estic convençut!!!!
 |
| L'equip juvenil després d'un partit a Martorell (on vam acabar jugant a les fosques). D'esquerra a dreta, filera superior: Laura Rodergas, Marta Vera, Belén Martínez, Sergi Massó (entrenador), Patri López, Júlia Domènech i Xavi Sento (delegat). D'esquera a dreta, filera inferior: Raquel Pacha, Núria Sento, Alba Sánchez, Ari Gil i Ari Lorente. FOTO: Mariano Sánchez |
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada