Molins de Rei, 2 punts.

Fins dissabte passat miraves la classificació de Segona Divisió femenina i al final sempre hi veies el mateix equip: CN Molins de Rei, 0 punts. Però dissabte passat al migdia les jugadores del Molins van assolir una fita molt i molt important. Després de perdre-ho tot la temporada passada i començar aquesta temporada amb dues golejades en contra davant els dos màxims favorits a l'ascens, van estar a punt d'aconseguir la gesta a Sallent, però la victòria se'ls va escapar per ben poc.

Però dissabte la cosa va anar diferent. El Badia visitava la piscina del Molins. La motivació de les jugadores del Molins era màxima. La més alta que he vist en ma germana darrerament. Sabien que era el seu moment. Que aquell partit podia marcar un punt d'inflexió. Que ja estava bé d'estar sempre a punt. Que ja tocava. Malhauradament no vaig poder anar a veure el partit, però per la xapa que m'ha clavat ma germana és com si l'hagués vist per Esport3 (amb carinyo, eh Mireia?). Després d'un 6-1 favorable al primer quart no van perdre la calma i, tot i que el Badia va retallar distàncies al tercer temps, el Molins no va perdre els papers i es va acabar enduent la primera victòria des de fa molt de temps: 10-8.

Bona part d'aquest mèrit és d'en Sisco, un entrenador que creu en elles i que els ha transmès les ganes de fer les coses bé. A poc a poc han anat progressant. Vaig tenir l'oportunitat d'arbitrar-les la temporada passada a la Copa Catalunya i em van semblar molt verdes. Han anat madurant i al mes de juny ja em semblaven un equip amb projecció. Contra l'AESE les vaig veure molt serenes i amb ganes d'aprendre. Dissabte passat van tenir premi.

Sé que treballen molt dur. Sé que estan molt unides. Sé que desitgen que les coses surtin tant bé com es pugui. Algunes estudien o treballen a les tardes i entrenen pel seu compte als matins. Però tant els és. Arriba dissabte i es llencen a l'aigua com si davant tinguessin el Sabadell i s'estiguessin jugant la Copa d'Europa. De moment ja tenen una petita copa. I estic segur que en vindran moltes més. Enhorabona!

Categories: CN Molins de Rei , Opinió