Ja tocava!

Tercer desplaçament de la temporada i segona victòria. El viatge més llarg el vam solventar amb una victòria àmplia per 9-21. I vaig gaudir amb el joc del meu equip. Per primera vegada aquesta temporada ens ho vam passar bé jugant des del primer minut. I ja tocava. Vam aplicar a l'aigua el que estem treballant durant la setmana. I va sortir bé. Pressió defensiva alta, contraatacs, superioritats marcades, passades llargues amb encert, recuperacions de pilota... Les sensacions que van transmetre van ser molt positives i molt diferents als tres primers partits de lliga. Si fins ara teníem problemes per marcar gols fa dos partits que en fem molts (39) i, a més, marquen jugadores diferents (entre 9 jugadores han fet aquests darrers 39 gols). Potser seria bo no encaixar tants gols (pràcticament 10 gols encaixats per partit) però és una cosa que, ara per ara, no és prioritària en els nostres esquemes de treball. Per mi era molt més important veure a les jugadores que vaig veure. Veure les seves cares de convenciment quan vam arribar a la piscina va ser una primera imatge molt positiva. I això que, per segon cop consecutiu, la convocatòria havia canviat poques hores abans del partit. Però m'han demostrat que, sigui quina sigui la jugadora que entra a darrera hora, rendeix al 100%. I això és fantàstic perquè demostra el compromís que tenen amb l'equip. Si a Granollers vaig agrair a la Clara la seva plena disponibilitat ahir va ser l'Estela qui va canviar el xip en poques hores. Gràcies!

Seguim així i ens ho passarem bé, n'estic segur! // Foto: @quimfernandez

Del partit d'ahir m'agradaria amb tres coses positives i una de negativa. Ahir era el primer partit amb el B per la Mireia i la Rosa. I van aprovar amb nota totes dues. Ja han jugat les 17 jugadores que tenen fitxa i a partir d'ara tindré molts maldecaps per a fer les convos. Però estic molt content de tenir aquest maldecap. M'agradaria destacar també el retorn a l'aigua de la Karu i l'Alba després d'un mes sense jugar i moltes hores de fisio. M'encanta com juguen perquè ens aporten molt i no només en el joc. Tenir-les a ple rendiment és una gran notícia. I finalment vull destacar la feina de l'Àlex a Figueres. Si el deixen treballar amb aquest grup pot fer molt bona feina i crec que seria una bona notícia pel waterpolo gironí.

La nota negativa va ser la parella arbitral. Del tema arbitral estic molt cremat. Molt. Sé com treballa l'Àlex a Figueres i sé com treballem nosaltres a Mataró. A Segona Femenina currem molt i, sovint, en unes condicions poc favorables. Dijous passat el termòmetre marcava 6 graus a Mataró i entrenar en descoberta a les 10 de la nit és dur. Molt dur. Però allà estem, treballant dur per a fer-ho bé dissabte. A Figueres l'Àlex i les seves jugadores pleguen a les 11 de la nit i les jugadores que viuen a Olot arriben a casa pels volts de mitjanit. I arriba dissabte i venen dues persones vestides de blau i et destrossen la teva feina. I això em rebenta. Puc acceptar que els àrbitres i jo tenim criteris diferents. Però hi ha coses de reglament que són òbvies. I una persona que no se sap el reglament no ens pot aixafar la feina als entrenadors. No. M'hi nego. Ens mereixem un respecte que darrerament no estic veient en aquesta categoria. Com poden evolucionar les jugadores del Figueres (entre les 13 convocades hi veig 6 cadets i 2 juvenils) si els dies de partit no entenen l'àrbitre perquè aquest, simplement, no sap què xiula? Us posaré un exemple: darrera jugada del tercer quart i l'àrbitre exclou la defensora de boia local, acte seguit xiula penal (a l'acta el temps és el mateix) a la mateixa jugadora. Els àrbitres aturen el partit i es reuneixen per parlar. Quan acaben els àrbitres mantenen el penal i la taula aixeca el banderó vermell. Li pregunto a l'àrbitre del meu costat què ha xiulat el seu company i em diu (literal) que no ho sabia. Perdona? Que no ho sabia? A l'acabar el partit li pregunto a l'altre àrbitre què ha xiulat en aquella jugada i em diu que ha xiulat el penal perquè ha vist com la defensora pegava a la meva boia i, per tant, era penal. Li pregunto si ell havia vist com la jugadora del Figueres pegava a la meva boia i em repeteix que si. Li pregunto llavors si això no era agressió i, per tant, a part del penal em tocaven 4 minuts de superioritat. La seva resposta encara em va deixar més planxat: "no he xiulat els 4 minuts perquè com era la tercera exclusió no passava res". BRA-VO!!!! A tot això la meva boia no és conscient de que ningú l'hagués tocat després de l'exclusió i, de fet, ella ja havia donat la pilota per jugar la superioritat. Ara aneu a Figueres i expliqueu a aquesta pobra noia de 15 anys que, d'un cop que només veu l'àrbitre, s'inventa una sanció perquè si.

Sé que aquest paràgraf pot portar cua, però m'he cansat ja. A les meves jugadores ningú els falta el respecte. Igual que tampoc vull que al meu rival li faltin al respecte.

Tuiteja

Categories: CN Mataró B , CW Figueres , Segona Divisió femenina 13/14