Fa 24 hores vaig penjar al nostre grup de Facebook l'article que Risto Mejide va publicar a El Periódico aquest cap de setmana. La resposta ha estat 18 jugadores avui entrenant. I per primera vegada en molts dies sense cap jugadora lesionada fora de l'aigua. Un d'aquells entrenaments que tots els entrenadors tenim marcats com molt importants. El primer després de la primera victòria. Ha tardat però ha arribat. La primera victòria del nostre equip. 9-18 a a piscina del Granollers en un partit amb dues cares. Com ens ha passat en algun altre partit, en el primer quart no hem sortit a pel partit. I ho hem pagat amb un parcial de 3-3 quan podríem haver guanyat. El xip ha canviat completament en el segon quart i hem fet, probablement, el millor quart de la temporada defensivament parlant. 0-4 amb zero concessions defensives, amb una pressió defensiva brutal, tapant a la millor jugadora rival (Raquel Oses) i ofensivament força entonades. Passat el descans hem tornat a caure en el nostre error més habitual: la falta de concentració i els nervis. I de nou un parcial empatat a 4. Hem entrat al darrer període 4 amunt i hem donat un plus que fins ara no teníem per guanyar de 5 el darrer parcial (2-7) i el partit per 9-18 gràcies a recursos fins ara inèdits en el nostre equip com els contraatacs i les entrades en estàtic.
Em quedo amb que, tal i com els hi vaig demanar, moltes d'elles han fet un pas. Els 18 gols es van repartir entre 7 jugadores diferents i n'hi va haver pràcticament de tots colors: entrades, superioritats, contraatacs...
Em quedo amb que, tal i com els hi vaig demanar, moltes d'elles han fet un pas. Els 18 gols es van repartir entre 7 jugadores diferents i n'hi va haver pràcticament de tots colors: entrades, superioritats, contraatacs...
I el millor de tot van ser les cares llargues posteriors al partit. Havíem guanyat, si. Però havíem gaudit de la victòria? La resposta, donada per les mateixes jugadores, va ser que no. Ens ho passem molt bé entrenant i les coses surten de fàbula. Però arriba dissabte i entren els dubtes. I no acaben gaudint com haurien. Però sé que les coses canviaran perquè, com diu Risto Mejide, "Cumplir es de flojos. Ya verás como el que se compromete no se conforma con eso. El que se compromete va siempre a por nota, y no porque nadie le obligue, le sale así. ". Aquest compromís s'ha vist avui. I és innegable (i impagable). A canviar el que toca i a millorar-ho tot!
Dijous més i millor. Segur!
#WaterpoloNonStop
 |
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada