dimecres, 30 d’octubre del 2013

X Torneo Poloamig@s


Aquest proper cap de setmana, i coincidint amb el pont de novembre, arriba la desena edició del Torneo Poloamig@s de Saragossa que organitza l'EM Olivar, una entitat que, a més, enguany celebra els seus 50 anys d'existència. El torneig inclou tres categories d'edat (benjamí, aleví i infantil) i la presència d'un club català (AE Santa Eulàlia) amb dos equips (aleví i infantil). A banda de la competició, el torneig comptarà amb altres activitats com xerrades tècniques per als participants o una taula rodona per a tècnics i delegats sobre els canvis de la normativa aplicats a partir d'aquesta temporada.

El Poloamig@s és un torneig solidari que recapta fons per a diverses associacions sense ànim de lucre i actualment col·labora amb la Fundación Carlos Sanz i Adampi Aragón.

Els equips participants són:

Benjamí
CD Askartza Claret
CN Helios
EM El Olivar
Leioa Waterpolo
Stadium Casablanca

Aleví
Grup 1: CD Askartza Claret, CN Helios, CW Morvedre i Stadium Casablanca
Grup 2: AE Santa Eulàlia, CW Castellae, EM El Olivar i EW Saragossa

Infantil
AE Santa Eulàlia
CD Askartza Claret
CN Helios
CW Castellae
CW Morvedre
EM El Olivar
EW Saragossa
Stadium Casablanca


Dissabte a la tarda i diumenge durant tot el dia seré a Saragossa seguint el torneig, participant a la taula rodona sobre reglament i arbitrant-ne alguns partits. Em fa molta il·lusió poder participar en aquest esdeveniment i vull agrair a l'Edurne Gracia la seva invitació.



dilluns, 21 d’octubre del 2013

Una derrota que suma

Dissabte al matí va començar la nostra lliga. Ens ha tocat llevar-nos aviat per començar la lliga a Molins de Rei. Totes les piscines tenen alguna cosa, però pel nostre equip Molins és especial. Especial perquè allà hi han jugat tant la Rosa com la Clara. Especial perquè, a partir d'ara, serà la piscina on vam començar la lliga.

El resultat ha estat dur. Derrota per 9-5. Massa dur, diria jo. Crec que no hem jugat al que sabem. Crec que no ens hem divertit tal i com havíem de fer-ho. Estàvem nervioses i això s'ha notat. Fins al tercer quart hem aguantat el marcador sense acabar-nos de creure que tornàvem a jugar a waterpolo, però després hem punxat i un 3-0 en contra al darrer període ens ha condemnat a tornar a casa amb zero punts. Físicament no estem com hauríem. Si que és cert que cada dia estem millor, però encara ens falta per estar al 100%. En cap cas, però, és una excusa per justificar un mal resultat, si no un handicap per aconseguir-ne un de bo. Però aquesta derrota ens ha fet sumar sensacions i experiències, i em quedo amb això. Com a deures per dissabte que ve els poso dues tasques: deixar els nervis a casa i gaudir del waterpolo.

Tot i així estic molt content. Molt. Analitzant el partit des del sofà de casa veig que de gols de jugada no n'encaixem cap, senyal que la defensa en estàtic va ser sòlida. Veig que de les 5 inferioritats en salvem 3 sense haver treballat u de més. Veig que sense haver treballat doble boia aconseguim un gol i dues exclusions a favor. Veig que ens hem adaptat força bé al nou reglament (potser millor que alguns àrbitres...). Veig que cada cop ens atrevim més a xutar des de fora. I des de que vam començar, el 24 de setembre, hem entrenat juntes 8 dies i hem fet un partit de pretemporada a Martorell.

Moltes felicitats noies, perquè fa un mes no érem més que una llista de noms en un paper i ara ja estem pensant en com afrontarem el segon partit de temporada. Ara que ja sabem on fallem i per què fallem toca posar fil a l'agulla. Seguir treballant, seguir sumant i seguir creixent.

De Molins només dir que és un equip que cada vegada m'agrada més. Sense fer massa soroll van fent petits passos per consolidar l'equip femení. Fa un parell d'anys van aconseguir sumar els primers punts en aquesta categoria i, tot i que l'any passat potser no va ser la seva millor temporada, la reestructuració de la Segona en dos grups afavorirà el creixement d'aquest equip. A més, enguany han presentat un juvenil conjuntament amb el Vallirana. Són petites passes per créixer. I ho faran, n'estic segur.

Ja per acabar, unes quantes fotos que va fer la Mar. Agrair-li a ella i a la Rosa que hagin matinat per veure l'estrena. Agrair també la presència de l'Edu Hurtado, entrenador del CNW Sestao, qui no es va voler perdre el nostre partit. I el darrer agraïment és per la nostra delegada el passat dissabte, la Carme, perquè sé que sempre em dirà el que ella sent, no el que jo vull sentir.



En Harry també va participar del crit de l'equip














PS: L'última notícia de l'equip és la creació del compte de Twitter d'en Harry, la nostra mascota. El podeu seguir a @Harry_Mussel 


divendres, 18 d’octubre del 2013

El Dia D

Per fi ha arribat el dia. Demà a les 9 del matí s'aixecarà el teló a la piscina del Molins. Suposo que la majoria de jugadores dormiran poc aquesta nit per culpa dels nervis. I és normal. Fa molt que no competeixen i ara es trobaran en una categoria nova per elles i amb un equip que encara hem d'acabar de conjuntar.

A mi, però, m'encanta aquesta sensació. La sensació de que saben que formen part d'un equip. La sensació de no voler decebre a les seves companyes. La sensació de que els entrenaments estan bé, però que ens falta. La sensació de que sabem jugar a waterpolo, però que tanmateix no ho sabem tot.

Tu no ho saps, Sandra, però cada dia et superes sota pals.
Tu no ho saps, Bieli, però un dia xutaràs des de u.
Tu no ho saps, Ju, però faràs més gols dels que et penses.
Tu no ho saps, Mar, però tens molt camí per recórrer dins aquest equip

Tu no ho saps, Mariona, però t'estaré eternament agraït per haver-me enredat
Tu no ho saps, Estel, però 5 gols per partit tampoc és tant
Tu no ho saps, Karu, però seràs la brúixola d'aquest equip
Tu no ho saps, Rous, però marcar per davant és divertit.
Tu no ho saps, Roca, però seràs una gran boia
Tu no ho saps, Laia, però gaudiràs com mai jugant a la boia
Tu no ho saps, Clara, però d'esquerraes com tu n'hi ha poques.
Tu no ho saps, Cris, però estic molt content de, per fi, compartir aventures amb tu
Tu no ho saps, Carmen, però faràs un pas endavant
Tu no ho saps, Elena, però tot suma.
Tu no ho saps, Marta, però has escollit el millor equip per aprendre a jugar

Vosaltres no ho sabeu, però demà ens farem grans.

Entre la Mar i l'Alba han dissenyat en Harry, la mascota de l'equip. Gràcies!!!


PS: Demà també comença la temporada per l'AESE i per l'Horta, els meus dos darrers equips. Crec que no només estaran dins els 4 primers si no que lluitaran per l'ascens. Els desitjo tota la sort del món!!!


dijous, 17 d’octubre del 2013

Waterpolo Center

Bones notícies pel Waterpolo 2.0. Ja està disponible Waterpolo Center, una nova aplicació per sistema Android que permetrà seguir en directe els diferents partits de la DH Masculina. Això afegeix, a falta de TV, un canal més d'informació per al seguiment del waterpolo de casa nostra. I estic convençut que aviat podrem seguir altres categories del waterpolo estatal.

Waterpolo Center, però, no s'actualitza sol. Si voleu formar part de la xarxa d'informadors podeu enviar un mail a wpcenterapp@gmail.com. Tan sols heu de disposar de sistema Android i de ganes de veure waterpolo!

Sense cap mena de dubte, una gran notícia! Enhorabona als seus creadors!


Així és Waterpolo Center, l'aplicació per seguir WP des d'un mòbil Android


dilluns, 7 d’octubre del 2013

El bronze que els faltava

Llegeixo que a les integrants de la selecció espanyola els han concedit l'ingrés al Real Orden del Mérito Deportivo. Concretament la medalla de bronze. Com que dedueixo que això, en principi, és bo, m'informo del que és exactament això. Vaig a la pàgina web del CSD i començo a buscar coses mentre em pregunto per què carai bronze.

Primer de tot cal dir que, segons el primer apartat de l'article 2 del Real Decreto 1523/1982, de 18 de juny pel qual es crea la Real Orden del Mérito Deportivo, es pot atorgar aquesta distinció "A los españoles que se hayan distinguido notoriamente en la práctica del Deporte, en el fomento y enseñanzas de la Educación Física, o que hayan prestado eminentes servicios en la investigación, difusión, organización y desarrollo de Cultura Física y del Deporte". Bé, de moment anem bé. Perquè  crec que s'han distingit bastant (per no dir molt) en la pràctica de l'esport. Però segueixo sense entendre el tema bronze, perquè aquestes noies són plata olímpica i or mundial i hi hem de sumar la plata de Màlaga 2008 en algunes d'elles a més de l'or i la plata júniors de 2011 i 2013 en d'altres. I si comencem a comptar a nivell de clubs aquí hi ha jugadores amb dues Copes d'Europa en 3 anys.

Miro la llista de membres que han ingressat aquest 2013 per veure com van de palmarès. Inicia la llista de la medalla d'or Marina Alabau. Bé, no està malament: un or olímpic; un or, una plata i dos bronzes mundials i cinc ors europeus en RS:X a més d'un or mundial en RS:One. També hi trobo Andrea Fuentes (4 medalles olímpiques i 13 de mundials entre d'altres) o Toni Bou (14 mundials de trial). Caram, penso, potser per l'or demanen molt...

Passo a la plata. Aviam qui hi ha... Veig Ona Carbonell amb 2 medalles olímpiques i 14 medalles mundials. També hi ha Mireia Belmonte (doble plata olímpica, 3 medalles en Mundial de llarga i 5 vegades campiona del Món en curta entre d'altres) i Kílian Jornet (múltiple campió del Món i de la Copa del Món tant d'esquí de muntanya com de curses de muntanya). Penso que també va cara la plata però també em pregunto per què aquests tres exemples són plata i no or...

Bé, aviam si el bronze és la categoria adequada. Aquí hi ha pocs noms que em sonen. A banda d'alguna nedadora de sincro (qui crec que mereixen més) hi veig bastant de periodista i gent que no sé ben bé a quin esport col·locar-los. Torno a mirar amunt, aviam què m'he perdut...

Veig que a la llista de guardonats amb la medalla de plata hi ha Ruth Beitia. Val, si, Beitia va ser la primera espanyola en superar els dos metres en salt d'alçada. Però si mirem el seu palmarès veurem un bronze al Mundial de Moscou 2013 a més d'una plata al Mundial de Pista Coberta de Doha 2010 i un bronze en la mateixa prova a Moscou 2006. També observo que és diputada pel PP al Parlament de Cantàbria...

Més sorpreses a la medalla de plata: Serge Ibaka. El pivot hispano-congolès, nacionalitzat per carta de naturalesa al 2011, tan sols ha guanyat l'Europeu de 2011 i la plata olímpica a Londres. Un palmarès amb la selecció absoluta inferior al de, per exemple, Anni Espar o Marta Bach. El mateix podríem dir de Víctor Sada, a qui també se li ha concedit la medalla de plata.

De tot això en trec dues conclusions. La primera és que el Consejo Superior de Deportes i el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport han tingut un detall preciós: a unes jugadores acostumades a medalles d'or i de plata els ha concedit l'únic metall que els quedava, el bronze. L'altra conclusió és que som un esport tant minoritari i marginadet que fins i tot en distincions estem a la segona divisió...

Per mi sempre sereu un referent. Moltes felicitats!!!

PS: Ru, reina meva, hauries de parlar amb algú del CSD... Més que res perquè li han concedit la teva medalla a un tal Señor Don Roser Tarrago Aymerich...

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Els favorits no donen opció

Aquest matí s'han disputat a Mataró les finals de la Copa Catalunya. Sabadell en femení i Atlètic-Barceloneta en masculí han complert els pronòstics i s'han endut el títol cap a casa.

A dos quarts de dotze ha començat la final femenina, on el Sabadell ha dominat des dels primers compassos de partit. Les vigents campiones d'Europa han marcat 2 gols en els primers 51 segons de partit i això ha evitat qualsevol intenció mataronina d'intentar dominar el partit. Les vallesanes han anat marcant gol rere gol i el Mataró La Sirena no ha estat capaç de marcar fins que quedaven 20 segons per arribar al descans, quan Ciara Gibson ha tallat una ratxa de 6 gols del Sabadell i de 15 minuts sense gols locals. A la segona part del partit el Sabadell ha abaixat una mica el ritme i fins i tot el Mataró La Sirena ha pogut guanyar un parcial per la mínima i ha empatat l'altre (4-3 i 3-3).


CN MATARÓ LA SIRENA (8): Jade Smith, Chloe Wilcox (2), Carla Graupera (1), Mar Llisterri, Lisa Gibson (1), Mireia Castellà, Clara Cambray, Ciara Gibson (3), Marta Bach, Zoila Quesada, Laia Rigau i Ona Meseguer. E: Florin Bonca

CN SABADELL (13): Laura Ester, Mati Ortiz, Anni Espar (1), Noelia Mora, Gabi Szücs, Jennifer Pareja (3), Marina Cordobès, Maica Garcia (4), Pili Peña (2), Melissa Seidemann (3), Carla Abellán, - i Cristina Terrado. E: Nani Guiu.

Ârbitres: Eduard Caner i Emma Campos.
Parcials: 0-3 / 1-4 / 4-3 / 3-3



Al finalitzar aquest partit la Federació Catalana de Natació ha volgut retre un merescut homenatge a totes aquelles jugadores catalanes que han aconseguit una medalla internacional durant aquest any 2013. En total, el waterpolo català ha sumat fins a 43 medalles internacionals. Podeu veure la llista completa clicant aquí.

La fotografia de família amb les waterpolistes i tècnics catalans medallistes internacionals el 2013 // Foto: natacio.cat

Posteriorment s'ha disputat la final masculina entre el Mataró Quadis i l'Atlètic-Barceloneta. Els mariners, com el Sabadell en noies, tampoc han donat opció a l'equip local i han jugat un tipus de partit que es pot repetir moltes vegades aquesta temporada i que ha sigut un monòleg del vencedor. Marc Minguell ha obert el marcador quan faltaven 3:15 per acabar el primer període i el conjunt mariner ha seguit marcant fins al 0-7 a falta de 2:55 pel final del tercer període, quan Víctor Fernández ha marcat el primer gol pel Mataró Quadis. Els darrers 8 minuts de partit han estat com la segona part de la final femenina, on l'equip guanyador ha afluixat el ritme i el Mataró Quadis ha aconseguit empatar el darrer parcial.

CN MATARÓ QUADIS (4): Michal Diakonow, Pau Bernabé, Àlex Codina, Marc Corbalán, Svilen Piralkov (2), Edu Mínguez, Pol Barbena (1), Pau Bach, Víctor Fernández (1), Pere Estrany, Pau Schnizler, Albert Merino i Marc Pannon. E: Beto Fernàndez.

CN ATLÈTIC-BARCELONETA (10): Dani L. Pinedo, Balazs Sziranyi (2), Sergi Cabanas, Alberto Munárriz (1), Albert Español (2), Marc Minguell (1), Marc Roca (1), Gonzalo Echenique, Nemanja Ubovic (1), Fran Fernández (2), Rubén de Lera, Roger Tahull i Mario Lloret. E: Chus Martín.

Àrbitres: Sergi Borrell i Xevi Buch
Parcials: 0-2 / 0-2 / 1-3 / 3-3


dijous, 3 d’octubre del 2013

Primeres passes

Dimarts 24 vam iniciar el nou projecte de Mataró B i avui hem tancat la segona setmana d'entrenaments de pretemporada amb molt bones sensacions. Han estat 7 sessions amb molta càrrega física però també amb molta pilota i "classes del nou reglament" (ja en parlarem d'això...). Amb la plantilla pràcticament tancada i pendents només de la possible incorporació d'una altra portera i d'una altra esquerrana, el nostre grup consta de 15 noies d'entre 17 i 32 anys. El grup es va formant i poc a poc es van tornant a conèixer dins l'aigua. És fantàstic veure com dia rere dia els mecanismes que tenien oxidats van sortint millor

La primera experiència en partit la vam viure dissabte passat a Martorell, on vam perdre 18-6 però on vam poder percebre moltes coses positives. Van recordant com es juga a waterpolo, encara que la forma física no sigui l'adequada. Tot i això encara som un equip molt tendre i ens falta molt de rodatge. Ens hem d'acostumar a patir més i a sacrificar-nos, especialment en defensa. També cal treballar la coordinació de l'equip, tant en atac com en defensa. Però les ganes no ens les traurà ningú. Un detall: la resposta de l'equip a la falta de forma física i al 18-6 va ser quedar dilluns per nedar 2000 metres en sèries llargues i piscina de 50. Són conscients de què els falta i han posat fil a l'agulla. La il·lusió i les ganes que transmeten són impagables i poder treballar en aquestes condicions és molt gratificant. El marge de millora és enorme, tant individualment com col·lectiva i, encara que no em vull marcar cap objectiu tant aviat, sé quin és el seu: guanyar tants partits com sigui possible. En principi (i si res no canvia) el nostre debut en competició està fixat pel dissabte 19 d'octubre a Molins de Rei.

Aquesta temporada la Segona Divisó ha estat dividida en dos grups. Nosaltres començarem des d'abaix de tot, al grup del 8 al 13, amb altres 3 equips nouvinguts a la competició (Sant Adrià, Granollers i Figueres) i els dos darrers classificats de la temporada passada (Molins de Rei i -a causa de la renúncia de l'Olot- Catalunya). Al grup de dalt hi haurà Martorell, AESE, Vallirana, GEiEG, Horta, Badia i Sallent. Veig un parell de favorits clars en cada grup, però a l'igual que la temporada passada tot pot passar i espero que hi hagi una segona fase (la lliga del nostre grup acaba el 15 de febrer) que ens permeti enfrontar-nos contra algun dels equips de dalt.

Queden 16 dies pel debut en lliga i molts deures per fer. De moment, descans fins dimarts. I a partir de dimarts seguirem picant pedra.